dimarts, 27 d’abril del 2010

ADRIÀ PERD LA CORONA

dimecres, 17 de març del 2010

CAFÉ

divendres, 5 de febrer del 2010

LATTE ART BÀSIC

Barista: Alba Gambin
FONT: EMDLRTV

dimecres, 30 de desembre del 2009

PUNT DE VISTA: RESTAURANT LA BIBLIOTECA

Restaurant que el vaig descobrir a través de la premsa on l’hi dedicaven un article que el deixava bastant bé. I les meves expectatives, creades a través de l’article i de la informació d’Internet, no es van desinflar.


Per començar he de comentar el tracte rebut alhora de fer la reserva per telèfon. Va ser d’una atenció i senzillesa increïble. Només pel fet que l’encarregat d’apuntar la reserva, es va preocupar de saber si jo sabia la situació correcte de l’establiment, i al finalitzar la conversació de la reserva, a part de dir les ‘gràcies’ que ja costa molt trobar restaurants que te les donin, em va desitjar una bona estància i un bon àpat al restaurant. Em vaig quedar meravellat. Vaig penjar el telèfon i seguidament vaig pensar en que amb aquest petit detall els clients ja reben un bon tracte per part de l’establiment sense haver-lo trepitjat. I aquests son el tipus de restaurants on saben que per obtenir beneficis, primer s’ha d’aconseguir la satisfacció de client. I d’aquests hi ha pocs.

En un primer cop d’ull, l’establiment, és acollidor i senzill. On es barreja, per el meu gust, masses estils de decoració. Em va sorprendre la poca il•luminació que hi ha en el torn de sopars. Ja sé que així s’aconsegueix un entorn més romàntic i personal, però crec que hauria d’haver un mínim d’il•luminació per poder llegir amb normalitat i sense esforços la carta del restaurant. La separació entre taules és la correcte, sense molestar als clients del costat. Entrant, al fons del local, es troba la cuina. Oberta al menjador, cosa que provoca la interferència de l’extractor respecte als comensals que es troben a prop de la cuina.

La carta segueix la línia del establiment, tot i que és una carta caòtica, on vaig trobar a faltar més oferta de peix. Respecte a la carta de vins, trobo que la referència és la correcta i suficient pel tipus de restaurant i per la seva oferta. La carta de postres si que em va decebre. A part de que trobo que hi ha poca oferta de postres, la majoria son pastissos.

Els plats que recomano son: la cuixa de xai i el filet tàrtar (steak tartar). Aquest últim el vaig trobar impressionant, em va encantar.

Els plats que no recomano son: Tataki de tonyina, ja que es serveix amb uns grans tacs, cosa que dificulta al comensal. I crec que per presentar un bon Tataki s’hauria de servir en làmines. I tampoc us recomano el plat de mozzarela, ja que és molt senzill. Una bola de mozzarela oberta amb una base de tapenade (olives negres).

Respecte al servei puc dir que va ser correcte. Em va servir un treballador nou de l’establiment, fent errades en petits detalls, però un ho ha de comprendre.

Recomano aquests restaurant per a parelles, matrimonis, o grups de persones que no sobrepassin els 4 membres. Si es que no reserveu la sala inferior del local que està molt ven decorada. Fa goix.


diumenge, 6 de desembre del 2009

LOT DE CERVESES


Aprofitant que s’acosten les dates de celebracions nadalenques, és a dir, de regals, us proposo un.
En la majoria d’ocasions no sabem que regalar per aquestes dates, perquè tothom ja té de tot. La gent ja té un ordinador, una vídeo consola, l’últim model del dissenyador italià, la paella més antiadherent del mercat, etc. , per això cada cop més la gent es decanta per regalar coses que es gaudeixen el dia que elegeixi la persona a que li regalem, és a dir, unes entrades de teatre, esports d’aventura, una sessió d’spa, etc. Per dir-ho d’una manera regals intangibles.


Doncs la meva proposta, que estic segur que molts de vosaltres ja ho heu fet, seria de regalar un assortit de cerveses estrangeres. Està clar que a la persona que li regalem l’hi ha d’agradar aquesta beguda alcohòlica. Ja és la segona ocasió que realitzo aquest regal, i crec que és una bona opció. En aquesta ocasió l’assortit es componia de: dos cerveses russes, una de cubana, una d’índica, una alemanya i una espanyola. Les cerveses em van costar 10,85€ més la panera 2,40€ al xinos. En total: 13,25€.

I també es poden fer assortits d’altres coses, per exemple: cava, vins, formatges, xocolata, etc. Segons el nivell de gourmet que tingui la persona a que regalem.

La btiga on vaig anar a comprar les cerveses és la següent: http://cervezasvip.es/

diumenge, 22 de novembre del 2009

CREAM VARADERO

“El licor de Cuba” és la definició d’aquesta crema de rom. Un lema que en les últimes setmanes ha anat augmentant la seva presència, i es que no fa ni un mes que “Ron Varadero” va començar a comercialitzar-la.

És una crema elaborada amb el Rom Varadero Anyenc de 7 anys emulsionat amb una crema de llet i altres ingredients, lògicament secrets. Com a característiques de l’ingredient base, el rom anyenc de 7 anys, podem dir que és de color àmbar, en aspecte olfactiu és poderós i estructurat, mentre que al paladar és elegant, amb una dolçor discreta i un punt d’amargor. Conté un 38% d’alcohol.


Respecte a la crema, puc dir que es comercialitza en ampolles de 70cl amb un 17% d’alcohol, i el seu cost oscil•la de 10€ a 15€ depenent del establiment.

Per explicar les característiques d’aquesta crema ho faré segons la meva experiència del dia que la vaig tastar. En l’aspecte visual, em va recordar, com moltes altres cremes, al Baileys. Un color i cos molt elegant. Olfactivament és sensacional, amb tocs de toffee, vainilla i xocolata. En un primer moment no ho relaciones amb el rom però si ho deixes reposar a la copa, si. Per últim, respecte al gust, he de dir que és impressionant. Suau però mantenint al final un gust a rom exquisit. Equilibrat on les notes de toffee, apreciades al olfacte, apareixen acompanyades d’una sensació a rom que no et deixarà indiferent.

L’empresa encarregada d’elaborar, potenciar i distribuir per Europa, aquesta crema, és la catalana Masoliver amb seu a Sant Joan de les Fonts (Girona). Masoliver rep el rom directament de les bodegues de “Ron Varadero”, situades a Cuba. I és a Sant Joan de les Fonts on s’elaborarà la “Cream Varadero”, sempre seguint l’estricte control de “Ron Varadero”.

I es que “Ron Varadero” envia la formula a Masoliver, aquesta produeix els litres pactats amb l’empresa cubana, i envia una mostra resultant a Cuba. Allà l’analitzen i donen el vist-i-plau. Si és una crema correcta dins els paràmetres establerts per “Ron Varadero”, Masoliver ja pot començar a comercialitzar i distribuir per tota Europa la “Cream Varadero”. Però això no és tot, ja que des de Cuba es volen assegurar la qualitat del producte final. I és quan realitzen compres en algunes botigues d’Europa i analitzen si és correcte el gust, el cos, i l’etiquetatge de la crema, i també, indirectament, controlen la manipulació i el tracte de la botiga respecte a la “Cream Varadero”.

Per acabar, us recomano que compreu aquesta “Cream Varadero” o si més no, quan aneu de copes demaneu-vos una copa amb gel i aquesta crema. No tingueu por, al segon glop ja estareu enamorats d’aquesta beguda per el seu gust i no pas per les copes de més.

I com aplicacions, a part de la clàssica copa amb gel, em ve al cap algun postra. Com per exemple: un gelat de coco o torró banyat amb “Cream Varadero”, bombó de praliné i “Cream Varadero” o per que no, unes creps amb “Crema Varadero”.

Ara per ara, m’estic pensant algun còctel per aquesta beguda. Quan el tingui, ho penjo.

dimecres, 28 d’octubre del 2009

BAR FÒRUM BCN 2009



Ahir al vespre va tenir lloc la segona edició del BAR FÒRUM 09 al hotel barceloní Pullman. Aquest esdeveniment, per dir-ho d’una manera, és una fira del còctel. Dirigida per a professionals del sector i aficionats d’aquest món tan ampli com és la cocteleria.

Van exposar moltes marques, entre les quals s’hi torbava: Seagram’s, Bulldog, Hendrick’s, Santa Teresa, Bombay Saphire Gin, Znaps, Marie Brizard, Heavy Water, Authentic Caribbean Rum, Jimador, Angostura, cervesa Moska de Girona i cervesa VIRU d’Estonia, entre altres marques d’aiguardents i begudes no alcohòliques, com Fentiman’s.

Es podia degustar qualsevol còctel, des del clàssic Gintònic fins un còctel amb sabors i aromes impensables, però que t’activaven el sentits de cop i, cal dir-ho, estaven bons. A part dels còctels també hi havia ocasió de tastar licors, que podrien formar part de noves creacions cocteleres. Com licor de regalèssia, licor de xocolata, licor de coco amb base de rom, etc.

A part d’aquesta zona de tast, cal afegir un altre zona que estava habilitada per oferir seminaris, demostracions i la final de flair. Els seminaris i demostracions les van dur a terme professionals de la cocteleria arribats d’arreu del món, inclòs Javier de las Muelas.

Al final del esdeveniment es va realitzar la final de flair, que és una modalitat dins de la cocteleria. Per definir-vos-ho millor, observeu el següent vídeo, on es veu un concursant d’aquesta final.




Com comprendreu en aquesta modalitat l’importància de fer un bon còctel gustativament parlant es redueix molt. Aquí es tracte de fer el major show amb el mínim d’errors, com per exemple, que es vessi licor de l’ampolla, es caigui la coctelera al terra, etc. I per arribar a fer un simple moviment s’ha d’entrenar hores i hores.

Una fira que t’aporta noves idees, on tens l’oportunitat de provar nous licors o licors que mai pensaves provar, nous aromes, etc. Una fira que et fa créixer pel que fa l’experiència.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

IV CAMPIONAT BARISTA DE CATALUNYA

El passat 16 d’octubre, en les instal·lacions del IES EHTB, es va realitzar el IV Campionat Barista de Catalunya, organitzat per el Fòrum Cultural del Cafè. En aquesta edició hi van participar 7 baristes, entre els quals hi havia el professor Xavier Iglesias.




Els participants havien d’elaborar 4 expressos, 2 cappuccinos, 1 combinat sense alcohol i 1 combinat amb alcohol. Podien elegir el tipus de cafè, tassa, decoració, elaboració dels combinats, el maridatge de la música, etc. Però el més important era servir un bon cafè amb el punt de mòlt perfecte, la crema amb estructura i un sabor extraordinari. També era important elaborar el cappuccino amb l’escuma a la temperatura i estructura adient. I per últim, la part decisiva i també important era la elaboració dels combinats, on el barista havia d’utilitzar la seva creativitat, imaginació i experiència, per sorprendre visualment, olfactivament i gustativament als jutges. El temps màxim per a realitzar totes aquestes elaboracions era de 16 minuts, si es sobrepassava el temps es penalitzava restant punts.

Però encara hi havia més pressió, i és que s’havia de realitzar sota l’atenta mirada de 6 persones que componien el jurat. Els quals no perdien detall de cap moviment que realitzava el barista, ni tampoc perdien de vista el cafè que s’elaborava des de el seu molgut fins que es retirava la tassa del jurat.

Tots els baristes van realitzar un campionat excepcional. Amb elaboracions realment sorprenents, unes bones explicacions, un “latte art” ben aconseguit, etc. Però com en tot campionat hi van haver errors, ja sigui per els nervis o per la inexperiència, i aquests, juntament amb el veredicte dels jutges de tast, van declinar el podi.

En tercer lloc, Ruben Cabello. En segon lloc, Ferran Coll. I en primer lloc, quedant com a campió del IV Campionat Barista de Catalunya, Xavier Iglesias.

El professor del IES EHTB va realitzar una aparició espectacular, perfecte i correcte, fruit de les hores invertides cada dia. Les seves elaboracions van ser immillorables, va fer una molt bona explicació del que feia i deixava de fer, va impactar al jurat, i sobretot l’hi va donar temps a netejar tota la màquina i components i recollir tot el material utilitzat.



Aquest campionat atorga a Xavier Iglesias el paper de representant barista de Catalunya a la final espanyola, a Madrid.

Des d’aquí desitjar-li el millor. I que torni sent campió estatal de baristes.